Les conseqüències del Real Decret 1776/1994 (MESTO I)

Quan es publica el Reial decret 1776/1994 "MESTO I", es produeixen dos fets importants. D'una banda, els autors de l'estudi sobre els mesto, Antoni Gallego i Eugenio Tirado, critiquen durament les autoritats sanitàries per la mesquinesa de la solució adoptada i els adverteixen que s'ha perdut una oportunitat històrica per intentar trobar una sortida al conflicte. D'una altra, un sector dels afectats, qüestionant l'honradesa d'aquelles institucions que suporten gairebé tot el pes de la negociació (SMC-CESM i COMT), decideixen provocar una escissió del recentment creat grup MESTO i creen el grup mestho (médicos españoles sin título homologado).   

La diferència fonamental entre els dos grups rau en que els mesthos consideren que formen part del col·lectiu afectat tots aquells metges espanyols que no tinguin una especialitat, l'hagin o no desenvolupada, l'hagin o no exercida i l'hagin o no estudiada. Per tant, el nombre de metges mestho s'obté d'una senzilla operació matemàtica: número de metges amb llicenciatura menys número de metges MIR és igual a número de metges mestho.    

A tot això, se li ha d'afegir el suport polític que rebia el grup mestho per part de l'oposició que, aleshores, estava ocupada per l'actual govern.   

En canvi, és un MESTO tot llicenciat en medicina que, si bé no té el títol oficial de l'especialitat que està exercint, ha obtingut una formació quantitaviament i qualitativa rellevant en el camp d'una especialitat mèdica.   

El desconcert provocat per l'escissió és total en l'equip del Ministeri de Sanitat i Consum que paralitza el procés endegat amb la publicació del primer decret MESTO.   

Malgrat l'estructura del marc jurídic que oferia el RD es van prendre iniciatives que van afavorir el màxim número de metges que es podien acollir al text minso:   

  • Disseny de certificats que complien fil per randa el text de les normes publicades.
  • Acceptar l'anomenament pel Consell de Col·legis Metges de Catalunya com a comissaris en l'aplicació del RD Mesto.
  • Col·laborem activament amb el Servei Català de la Salut (SCS) en la Comissió Catalana d'Especialitats Mèdiques per tal de seguir els processos de sol·licituds de títols:  Aconseguir l'aval del SCS als expedients que compleixen la norma.
  • Exposar a la patronal del sector hospitalari de Catalunya l'estudi Mesto i el RD publicat per tal de sol·licitar la col·laboració en la seva aplicació.
L'Organización Médica Colegial (OMC) dóna suport al grup escindit mestho en un afany de protagonisme per part del seu president, José Fornés,  qui creu que, apostant per l'opció contrària a la sorgida des de Catalunya, obtindrà els aplaudiments dels suposats 66.000 mesthos, resultants d'un estudi estadístic que ha finançat amb els diners de tots els metges. Contràriament, el cost de l'estudi MESTO l'assumeix el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i el Sindicat de Metges de Catalunya.   

Quan es consolida la presència del nou equip de govern i davant la inconsistència de la proposta globalitzadora de "títol per a tothom" del grup mestho, el president de l'OMC, Fornés, decideix convocar de nou al grup MESTO perquè li solucionin la papereta.   

El grup MESTO redacta una proposta de consens amb els mestho per tal de plantejar un altre cop al govern un front comú. El text es lliura als representants del Ministeri de Sanitat i Consum i del Ministeri d'Educació i Ciència el dia 13-11-96.   

El 16 de gener de 1997, els representants MESTO i mestho són convocats, per primera vegada, a una reunió a la seu del Ministeri d'Educació i Ciència.  Els funcionaris ministerials de Sanitat i Educació, Emilia Sánchez Chamorro i Honorio Bando respectivament, presenten un document en el qual es reflecteix, punt per punt, els esborranys, els suggeriments, les propostes no de llei, les mocions al Senat i les interpel·lacions al Congrés dels Diputats sorgides des del grup MESTO. D'aquesta manera, es culmina un llarg període de treball iniciat pels MESTO a finals de 1991.   

El text de l'Administració central defineix el metge especialista sense títol oficial amb els paràmetres del nostre grup: no és MESTO qualsevol metge que no tingui títol d‘especialista sinó aquell que hagi adquirit les aptituds necessàries per a aquesta i exerceixi una de les especialitats reconegudes.   

En el mateix document, es reconeix l'exercici professional, els anys de formació, s'amplia les possibilitats de formació als aspectes de remuneració, tipus d'institució que emet aquesta retribució, any d'inici de la formació i s'accepta la formació complementària.   

Els MESTO expressem la satisfacció per la proposta administrativa ja que la considerem la millor oferta que s'ha fet fins ara per solucionar el problema (veure text íntegre de l'oferta del 16.01.97).