Inquietud
en el col·lectiu de contingent i zona davant una possible integració
obligatòria (24.11.04)
Els
facultatius de contingent i zona (metges de capçalera, pediatres,
especialistes...) estan preocupats davant la possibilitat que, a partir
de 2005, la Conselleria de Salut els obligui a integrar-se per força
en els equips d’atenció primària (EAP) o hospitals,
una circumstància que podria vulnerar l’acord de la Mesa
Sectorial de Negociació de Sanitat de 1992 que assenyala la “lliure
voluntat d’integració dels professionals”.
Durant
una assemblea informativa extraordinària urgent que va deixar
petita la sala d’actes del sindicat, el col·lectiu va acordar
exigir a Salut l’inici d’un procés negociador que
estableixi les condicions d’aquesta integració. L’assemblea
va rebutjar la posició de l’Administració de voler
incorporar obligatòriament els facultatius en el sistema assistencial
reformat, ja que es tracta d’una decisió presa unilateralment
i sense l’acord previ de la Mesa de Sanitat. Els metges no descarten
mobilitzar-se, si Salut no s’asseu a negociar.
Metges
de Catalunya demana que la contractació de nous facultatius de
primària no augmenti la precarietat laboral (24.03.04)
Metges
de Catalunya (MC) demana a la consellera de Sanitat, Marina Geli, que
la contractació de nous facultatius d’atenció primària
no generi un augment de la precarietat laboral amb més places
d’interinitat i exigeix la convocatòria d’una oferta
d’ocupació pública, negociada en la Mesa Sectorial
i aprovada pel Consell Executiu de la Generalitat per evitar possibles
clientelismes.
Per a MC,
seria intolerable que els reforços de primària, anunciats
ahir per la consellera, ocupessin places interines, amb contractes en
precari i sense accés a la carrera professional. Per aquest motiu,
sol·licita la convocatòria d’un concurs oposició
al qual tingui accés qualsevol facultatiu amb igualtat d’oportunitats.
El sindicat
considera que el pla de xoc d’atenció primària no
deixa de ser un pla de mínims i que la incorporació de
152 nous facultatius (129 metges de família i 23 pediatres) queda
molt lluny dels 500 anunciats inicialment per Geli a principis d’any.
En tot cas, és una mesura que no resoldrà la massificació
de l’atenció primària.
D’altra
banda, MC senyala que en algunes zones geogràfiques serà
difícil cobrir les noves places, especialment pediatres, per
la falta d’especialistes. En el cas dels metges de família,
pot ser més fàcil, sempre que s’ofereixin places
en propietat als facultatius de primària que ara tenen contractes
escombraria.
En relació
amb la jubilació de més de 200 facultatius aquest any
-d’acord amb l’Estatut
Marc del personal dels serveis sanitaris que modifica l’edat
de jubilació dels 70 als 65 anys- Metges de Catalunya insisteix
en la idoneïtat d’establir un pla de jubilacions gradual
per harmonitzar l’entrada i la sortida de professionals del sistema
i perquè les expectatives personals dels metges afectats per
aquesta jubilació no es vegin truncades d’un dia a l’altre.
Aquesta proposta, presentada per MC en la darrera Mesa Sectorial, ha
estat rebutjada per l’Administració i per la resta de sindicats
representats a la mesa.
Metges
de Catalunya defensa que el facultatiu de primària disposi de més
temps assistencial per consulta (09.02.04)
Metges
de Catalunya (MC) s’adhereix a les aturades convocades per a demà,
10 de febrer, en tots els centres d’atenció primària
de l’Estat per reivindicar més temps assistencial per consulta
i proposa un acord, en el marc de la mesa de negociació de Sanitat,
per recuperar l’acte mèdic com a eix central de la sanitat
i per dignificar la professió del facultatiu de primària.
Per a MC,
el temps no és l’únic indicador de la qualitat i
l’eficàcia. La millora i la humanització de l’assistència
en l’atenció primària passa també pel compliment
de les condicions següents:
- La reducció
de les ràtios de pacients per facultatiu.
- La
limitació a 25 consultes diàries per facultatiu.
- La
minimització de les tasques burocràtiques en les consultes.
- El
control de l’agenda de visites programades per part del facultatiu.
- L’accés
directe a les proves diagnòstiques complementàries per
part del facultatiu, amb l’objectiu d’escurçar
el temps dels processos patològics.
- L’augment
de la plantilla de facultatius d’atenció primària.
- El dret
a una formació de qualitat.
- L’increment
del pressupost destinat a l’atenció primària.
Metges
de Catalunya va ser el primer sindicat a posar en marxa una campanya
de sensibilització l’any 2000 per reclamar més temps
assistencial per consulta en l’atenció primària,
amb els lemes “Volem tenir temps per escoltar-te” i “Visites
de cinc minuts: metges i malalts fotuts”.
Les
patronals bloquegen l'elaboració del conveni per a l'atenció primària
concertada (02.12.03)
Les patronals
s'han tancat en banda i han donat per morta la mesa de negociació de
l'annex al conveni de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP)
per a l'atenció primària concertada, en la qual participa Metges de
Catalunya (MC).
Després
de mig any de treballs, la Unió Catalana d'Hospitals (UCH) i el Consorci
Hospitalari de Catalunya (CHC) han decidit, unilateralment, extingir
la mesa tècnica que havia d'adaptar el conveni de la XHUP a l'àmbit
funcional de l'atenció primària concertada. Així ho van expressar en
la darrera reunió que va tenir lloc a finals de novembre quan, amb l'excusa
que no era possible arribar a cap acord, van presentar als sindicats
una acta de dissolució d'aquest grup de treball.
En nom
de les forces sindicals presents a la mesa, el secretari general d'MC,
Patricio Martínez, es va negar a signar l'"acta de defunció" i va exigir
a les patronals que rectifiquin la seva postura i que, després d'un
període de reflexió, tornin a convocar els sindicats. Si no ho fan,
serà la presidenta de la mesa del conveni XHUP qui citarà tots els membres
de la mesa tècnica perquè exposin els seus plantejaments.
Metges
de Catalunya proposa que l'annex al conveni XHUP per a la primària concertada
reculli els punts següents:
- La relació
nominal dels equips d'atenció primària vinculats a la xarxa concertada.
- L'equiparació
de les condicions laborals del facultatiu de l'atenció primària concertada
amb el de l'hospital XHUP, tret de les especificitats pròpies de cada
exercici professional.
- El respecte
als acords propis ja vigents, si són més avantatjosos.
- El manteniment
del mateix període de vigència que el conveni d'hospitals XHUP.
- La necessitat
que l'adhesió de l'equip d'atenció primària al conveni es faci
a través d'una acta notarial o d'una declaració jurada.
- L'abonament
del 50% del màxim anual (6.200 euros) de la productivitat variable
com a retribució fixa, mitjançant un plus conveni o a través del complement
de vinculació d'usuaris (TIS). A més, el sindicat demana que enguany
també s'aboni la meitat dels 3.100 euros restants.
- L'efectivitat
retroactiva de l'acord amb data 1 d'abril de 2003.
- La
limitació de les targetes individuals sanitàries (TIS) a 1.900
per metge de família i a 1.200 per pediatre.
- L'aplicació
del 1r nivell de la carrera professional a partir de l'1 de
gener de 2004.
Les patronals
van rebutjar tots els punts d'aquesta proposta i no van voler explicar
quin és el contingut dels incentius inclosos en la productivitat variable
(econòmic, assistencial, administratiu i d'atenció al pacient). Tant
la UCH com el CHC van supeditar el desenvolupament dels incentius a
la signatura de l'acord en el marc de la mesa tècnica.
ABS
amb conveni propi no XHUP
Paral·lelament a aquest procés, algunes àrees bàsiques de salut (ABS)
amb conveni propi tenen bloquejades les negociacions dels seus nous
acords laborals, en l'espera d'un conveni de primària XHUP que serveixi
com a referent. Aquest és el cas de l'ABS del Vendrell o de l'ABS de
Reus amb convenis ja vençuts o a punt de vèncer.
Concretament,
els professionals del Vendrell tenen congelats els salaris des de 1999
perquè encara no s'ha renegociat el conveni. Aquesta situació provoca
una pèrdua econòmica molt important per als treballadors sanitaris que
topen amb la passivitat de les patronals.
Tenint
en compte que la negociació per al conveni de l'atenció primària concertada
s'ha trencat, Metges de Catalunya (MC) ha decidit iniciar properament
una ronda de converses amb les empreses que gestionen aquests centres
no XHUP per pressionar i intentar desbloquejar la situació.
Tot i
així, MC recomana a tots els facultatius que estiguin negociant convenis
propis que es posin en contacte amb el sindicat per rebre assessorament
abans de signar cap document. Podeu contactar amb Francisco Ridao, Antoni
Gallego o Montse González, representants del sindicat en la mesa tècnica
de negociació de l'annex al conveni XHUP per a la primària concertada.
Convocades
198 places de facultatiu d'atenció primària en la P-2003 (24.10.03)
El Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat avui la convocatòria
P-2003 per cobrir 198 places de facultatiu d'atenció primària de l'Institut
Català de la Salut (ICS), de les quals 125 corresponen a medicina de
família, 46 a pediatria i 27 a odontoestomatologia.
Segons
la resolució
del DOGC, número 3995, del 24 d'octubre de 2003, el termini per presentar
les sol·licituds
finalitza el proper 25 de novembre (un mes comptador des de l'endemà
de la data de publicació). Aquestes
s'han adreçar al director gerent de l'ICS i es poden presentar en els
registres del centre corporatiu de l'ICS o de les seves institucions
sanitàries.
Distribució
de les 198 places per categories, fases i torns:
| Categories |
Medicina
de família |
Pediatria |
Odontoestomatologia |
| Fase
de concurs de trasllat |
62 |
23 |
13 |
| Fase
de concurs oposició |
63 |
23 |
14 |
| Torn
de promoció interna |
31 |
11 |
7 |
| Torn
lliure |
32 |
12 |
7 |
| Total
places |
125
|
46 |
27 |
| Places
reservades a persones disminuïdes del torn lliure |
6 |
2 |
1 |
Metges
de Catalunya lamenta que Pomés frivolitzi el temps assistencial de l'atenció
primària (10.10.03)
Metges
de Catalunya (MC) lamenta que el conseller de Sanitat, Xavier Pomés,
frivolitzés la demanda d'un augment del temps assistencial per visita
en l'atenció primària, durant la intervenció que va fer en el tercer
Congrés Interdisciplinar d'Atenció Primària a Barcelona.
El sindicat
considera que per garantir una assistència de qualitat el facultatiu
ha de disposar del temps suficient per poder atendre el pacient correctament,
tot i que senyala que aquest no és l'únic indicador d'un bon servei.
Entre d'altres
aspectes, MC reclama una reducció del contingent de pacients per metge,
per tal de reduir la pressió assistencial que pateixen molts centres
d'atenció primària, una disminució de les tasques burocràtiques en la
consulta, un control sobre l'agenda de visites programades i la instauració
de la junta facultativa en l'àmbit de la direcció d'atenció primària
(DAP). Aquest òrgan col·legiat, similar a la junta clínica d'hospital,
s'encarregaria de vetllar per l'eficiència, l'eficàcia i la qualitat
assistencial.
Per contra,
MC no creu que un canvi de gestió solucioni els problemes que afecten
l'atenció primària, tal com va proposar Pomés en la inauguració del
congrés el passat 7 d'octubre. L'organització està treballant en l'elaboració
d'una proposta de pacte social per la qualitat, la humanització i la
sostenibilitat del sistema sanitari públic.
Metges
de Catalunya considera que la lliure elecció de CAP provocarà una major
saturació en les consultes de les àrees urbanes (01.10.03)
Metges
de Catalunya (MC) considera que la posada en marxa del nou model de
lliure elecció de centre d'atenció primària (CAP), metge de família
i pediatre provocarà un augment de la pressió assistencial en les consultes
de les zones urbanes i industrials ja de per si saturades. Per aquest
motiu, demana al Departament de Sanitat que estableixi els mecanismes
correctors per garantir un contingent òptim de pacients per metge i,
si convé, reajusti la plantilla de facultatius.
El sindicat
és favorable al nou model de lliure elecció que comença a funcionar
avui, però alerta que aquest sistema es pot transformar en una amenaça
per a la qualitat assistencial, si els CAP receptors de pacients no
disposen de les dotacions humanes i materials suficients per absorbir
el traspàs.
Segons
MC, la lliure elecció és inviable actualment en molts centres per culpa
de la massificació que pateixen. El contingent de pacients per facultatiu
supera sovint les 2.500 targetes individuals sanitàries (TIS), quan
la xifra recomanada és de 1.500, i es programa una mitjana de 60 visites
diàries per metge, amb un temps per consulta inferior als 5 minuts.
Aquesta
situació pot empitjorar a partir d'ara, si Sanitat no és capaç de racionalitzar
la càrrega assistencial del facultatiu i d'establir uns mecanismes de
control adequats per evitar la saturació dels CAP de major demanda.
Així mateix,
Metges de Catalunya critica la falta de planificació del departament
en l'aplicació d'aquest pla que "casualment" coincideix amb una campanya
electoral i considera que la lliure elecció de centre s'hauria de limitar
als processos lleus, però no pas a les proves complementàries o derivacions
hospitalàries per evitar la ruptura de la continuïtat assistencial.
Admeses
un 78% de les sol·licituds d'accés al segon nivell de la carrera professional
de l'ICS (01.08.03)
La comissió
d'avaluació de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha admès un 78% de
les sol·licituds d'accés al segon nivell de la carrera professional,
segons una estadística facilitada per aquest organisme a Metges de Catalunya
(MC).
En l'àmbit
de l'atenció primària, de 2.210 sol·licituds, se n'han acceptat 1.670
(76%), mentre que, en l'atenció hospitalària, de 1.627, se n'han admès
1.315 (81%).
En total,
uns 3.000 facultatius aproximadament, d'una plantilla d'una mica més
de 5.000 professionals, gaudiran d'una retribució anual de 6.300 euros
en concepte del segon nivell de carrera professional, d'acord amb el
nou model retributiu de l'ICS, del qual n'és signant Metges de Catalunya.
L'ICS va
lliurar aquestes dades en la darrera reunió de la mesa de seguiment
del pacte, en què Metges de Catalunya va fer constar en acta la seva
disconformitat amb gran part de les denegacions de sol·licitud d'accés
al segon nivell de carrera.
MC recomana
als afiliats que hagin rebut la notificació denegatòria i que
vulguin iniciar un procés de reclamació, que es posin en contacte,
al més aviat possible, amb el delegat del seu centre o amb l'assessoria
jurídica del sindicat. El període per presentar la queixa finalitza
un mes després d'haver rebut la comunicació.
ATENCIÓ
HOSPITALÀRIA - Taula 2n nivell carrera professional
| Hospitals |
Sol·licituds |
Admeses |
Excloses |
| Per
raons administratives |
Per
desenvolupament
no satisfactori |
| Viladecans
viladecans |
34 |
27 |
7 |
0 |
| Joan
XXIII (Tarragona) |
107 |
97 |
9 |
1 |
| Germas
Trias i Pujol (Badalona) |
209 |
147 |
59 |
3 |
| Arnau
de Vilanova (Lleida) |
112 |
101 |
9 |
2 |
| Verge
de la Cinta (Tortosa) |
59 |
52 |
5 |
2 |
| Dr.
Josep Trueta (Girona) |
106 |
95 |
10 |
1 |
| Bellvitge
(Barcelona)a
|
310 |
269 |
26 |
15 |
| Vall
d'Hebron (Barcelona) |
690 |
527 |
144 |
19 |
| TOTAL |
1627 |
1315 |
269 |
43 |
Font: Institut
Català de la Salut (ICS)
ATENCIÓ
PRIMÀRIA - Taula 2n nivell carrera professional
| Àmbit |
Sol·licituds |
Admeses |
Excloses |
| Per
raons administratives |
Per
desenvolupament
no satisfactori |
| AP
Lleida s |
153 |
150 |
1 |
2 |
| AP
Centre |
338 |
322 |
13 |
3 |
| AP
Barcelona ciutat |
460 |
389 |
67 |
4 |
| AP
Tarragona i Terres de l'Ebre |
334 |
199 |
126 |
9 |
| AP
Girona |
251 |
150 |
90 |
11 |
| AP
Costa de Ponent |
492 |
318 |
171 |
3 |
| AP
Barcelonès Nord i Maresme
|
182 |
142 |
38 |
2 |
| TOTAL |
2210 |
1670 |
506 |
34 |
Font:
Institut Català de la Salut (ICS)
Metges
de Catalunya acusa el gerent d'atenció primària de Tarragona de no complir
una sentència judicial (29.07.03)
Metges
de Catalunya (MC) acusa el gerent d'atenció primària de l'Institut Català
de la Salut (ICS) de l'àmbit de Tarragona-Terres de l'Ebre, Ignaci Pascual,
de no complir una sentència judicial que l'obliga a readmetre una metgessa
interina en les mateixes condicions laborals que tenia abans de ser
cessada.
El passat
15 d'abril, Pascual va notificar per escrit a la doctora la reincorporació
al seu lloc de treball, però assignant-li un nou horari (de 16 a 19
hores quan abans prestava els seus serveis en horari de 8 a 10.30 hores)
i traient-li el personal auxiliar que tenia per a les visites. A més,
la gerència li ha retirat de la porta de la seva consulta la identificació
que l'acreditava com a metgessa.
En resposta
a dues peticions d'execució de sentència presentades per MC davant del
jutge, aquest ha dictat una interlocutòria, amb data 24 de juliol, en
què requereix l'ICS que "compleixi la resolució judicial en els mateixos
termes" i li adverteix que, en el cas de no fer-ho en el termini d'un
mes, citarà a declarar el gerent de primària de Tarragona.
El gabinet
jurídic del sindicat ja havia sol·licitat per escrit, en tres ocasions,
a Ignaci Pascual que la seva representada fos readmesa en les condicions
que assenyala la sentència emesa el passat 13 de març pel Jutjat Social
núm. 1 de Tarragona.
L'ICS
convocarà 198 places de facultatiu de primària al setembre (08.05.03)
L'Institut
Català de la Salut (ICS) convocarà 198 places de facultatiu d'atenció
primària en la P-2003, de les quals 125 corresponen a medicina de família,
46 a pediatria i 27 a odontologia.
Els primers detalls de la convocatòria P-2003, que es publicarà en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) molt probablement
al setembre, es van donar a conèixer ahir en una reunió mantinguda entre
els sindicats amb representació a la Mesa de Sanitat i la Unitat
de Coordinació Tècnica de Processos de Selecció de Personal de l'ICS.
La distribució de les places per regions sanitàries és la següent:
| REGIÓ
SANITÀRIA |
MEDICINA
DE FAMÍLIA |
PEDIATRIA |
ODONTOLOGIA |
| Barcelona
ciutat |
26 |
6 |
8 |
| Barcelonès
Nord i Maresme |
14 |
7 |
3 |
| Centre |
42 |
14 |
3 |
| Costa
de Ponent |
22 |
6 |
3 |
| Girona |
6 |
2 |
4 |
| Lleida |
2 |
8 |
3 |
| Tarragona |
12 |
1 |
3 |
| Tortosa |
1 |
2 |
- |
| TOTAL
PLACES |
125 |
46 |
27 |
Una
demanda de Metges de Catalunya obliga l'ICS a abonar el complement de
docència a una metgessa de primària (11.04.03)
Una demanda,
interposada per l'assessoria jurídica de Metges de Catalunya, ha obligat
l'Institut Català de la Salut (ICS) a reconèixer el dret, a una metgessa
de primària, a percebre el complement de docència D2.
El Jutjat del Social número dos de Tarragona ha considerat que la doctora
presta serveis com a pediatre, en una àrea bàsica de salut (ABS) acreditada
com centre de docència i que, a l'igual que la resta dels seus companys
amb plaça en propietat, fa la jornada ampliada de 40 hores setmanals
i les activitats docents que se li encomanen.
Segons la normativa vigent, aquests són els requisits fonamentals que
s'han de reunir per poder percebre mensualment el complement de docència.
El jutge ha acreditat que la metgessa els compleix i ha condemnat l'ICS
a abonar-li les quantitats deixades de cobrar per aquest concepte, des
del moment de la reclamació prèvia, i els interessos corresponents.
Descarregar el text
íntegre de la sentència en format PDF.
El
curs de perfeccionament de l'IES per a l'obtenció del títol d'especialista
en MFiC es desenvoluparà segons el previst, malgrat el recurs presentat
per la SEMFyC (27.03.03)
El curs
de perfeccionament per a l'obtenció del títol d'especialista en Medicina
Familiar i Comunitària (MFiC), organitzat per l'Institut d'Estudis de
la Salut (IES), continuarà desenvolupant-se segons el programa previst,
malgrat el recurs contenciós administratiu presentat per la Sociedad
Española de Medicina Familiar y Comunitaria (SEMFyC).
Coneixedors de la notícia i posats en contacte amb el sotsdirector de
l'IES, Josep M. Martínez, i amb el president de la comissió autonòmica
del curs, Amando Martín Zurro, Metges de Catalunya ha pogut confirmar
que el pla formatiu es desenvoluparà amb total normalitat, tant pel
que fa als terminis com a les tasques encomanades als alumnes, i que
no hi haurà cap impediment per a l'obtenció del títol mitjançant aquesta
via oberta l'any 1989, a través d'un decret BOE.
Fa unes setmanes, la SEMFyC va interposar un recurs contra l'anunci,
en el web de l'IES, del curs de perfeccionament. El mateix dia que l'institut
va rebre la notificació de la demanda, aquest va modificar el contingut
del web objecte del recurs.
En els propers dies, els inscrits en el curs rebran una carta informativa
de la comissió autonòmica.
L'ICS
convoca 15 places vacants de facultatiu del programa PADES (27.03.03)
L'Institut
Català de la Salut (ICS) ha fet pública la convocatòria per cobrir 15
places vacants de torn lliure, una de les quals reservada per a disminuïts,
de facultatiu del programa d'atenció domiciliària de persones grans
amb malalties, malalts crònics amb dependència i malalts terminals (PADES).
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 19 d'abril.
Aquestes s'han d'adreçar a la direcció gerència de l'ICS i es poden
presentar als registres del centre corporatiu de l'institut o de les
seves gerències d'àmbit d'atenció primària.
Podeu consultar les bases de la convocatòria en aquesta
resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
(DOGC), núm. 3844, del passat 17 de març.
Descripció de les places vacants per destinacions:
| DESTINACIÓ |
NOMBRE
DE PLACES |
| PADES
Girona |
2 |
| PADES
Cornellà |
1 |
| PADES
Gavà-Castelldefels |
1 |
| PADES
L'Hospitalet de Llobregat |
1 |
| PADES
Sant Feliu de Llobregat |
1 |
| PADES
Vilafranca del Penedès |
1 |
| PADES
Mataró |
1 |
| PADES
Santa Coloma de Gramanet |
1 |
| PADES
Badalona |
1 |
| PADES
Manresa |
1 |
| PADES
Granollers |
1 |
| PADES
Mollet del Vallès |
1 |
| PADES
Barcelona-Drassanes |
1 |
| PADES
Barcelona-Nou Barris |
1 |
Font: Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 3844 - 17/03/03
L'ICS
confirma que enguany hi haurà convocatòria de places d'atenció primària
(14.03.03)
En contra
dels rumors que han circulat darrerament, l'Institut Català de la Salut
(ICS) ha confirmat, a Metges de Catalunya, que enguany sí hi haurà convocatòria
de places d'atenció primària.
La Unitat de Coordinació Tècnica de Processos de Selecció de Personal
de l'ICS ja ha donat l'ordre de dissenyar la convocatòria P-2003 (nom
amb què es coneix aquest concurs-oposició) que es podria fer l'octubre
vinent. El nombre de places d'atenció primària que sortiran a concurs
encara està per determinar.
Càlcul
hipotètic de la futura nòmina a l'àmbit de l'Atenció Primària reformada
(25.10.02)
En el marc
del llarg procés de negociació del nou model retributiu per a la sanitat
pública catalana, la divisió d'Atenció Primària del Sindicat de Metges
de Catalunya (SMC-CESM) posa al vostre abast un instrument per calcular
una hipotètica nòmina de futur, d'acord amb els paràmetres bàsics que
s'estan utilitzant per dissenyar el sistema de retribucions.
Els formularis
estan adreçats al metge
i al pediatre
de primària reformada i consten de diversos blocs que haureu d'emplenar
amb les dades de tipificació de la vostra Àrea Bàsica de Salut (ABS).
Després de prémer "Enviar", us apareixerà el càlcul en euros de la nòmina
actual i de la hipotètica nòmina futura.
Si s'és
metge o pediatre interí, haureu de tenir en compte que, a l'import total
de la hipotètica nòmina futura, caldrà afegir-hi la quantitat corresponent
a l'actual complement de productivitat variable (en el nou model retributiu
s'anomenarà complement personal transitori) ja que no s'ha inclòs en
l'operació.
En relació
als triennis, al complement de docència i al complement de direcció
de programes, les retribucions actuals no es modificaran, en un principi,
en el nou model.
Si teniu
algun dubte o opinió, envieu-nos un correu electrònic a primaria@metgesdecatalunya.net
El
SMC-CESM considera que l'acabament de la reforma de l'Atenció Primària
no resoldrà les deficiències del sistema (18.10.02)
El Sindicat
de Metges de Catalunya (SMC-CESM) considera que la reforma de l'Atenció
Primària no resoldrà les deficiències que arrossega el sistema, si no
s'introdueixen factors correctors o, dit d'una altra manera, si no es
fa "la reforma de la reforma".
El SMC-CESM
coincideix, en línies generals, amb l'informe
que el Síndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, ha presentat
recentment al Parlament sobre la situació de l'Atenció Primària. Tot
i així, el sindicat no creu que l'acabament de la reforma eradiqui els
problemes que afecten negativament l'activitat del metge.
En aquest
sentit, el secretari general del sindicat, Patricio Martínez, senyala
que molts centres assistencials ja reformats continuen patint els efectes
de la massificació de les consultes, de l'excés de burocratització i
de la limitació del temps per visita, causes que van originar l'any
1985 la posada en marxa de la reforma.
Martínez
afirma que "cal una reforma de la reforma" si es vol aturar el creixent
procés de deshumanització de l'acte mèdic i si es vol preservar la qualitat
assistencial que, "a hores d'ara, es manté, sobretot, gràcies a la professionalitat
i a la bona praxi mèdica", afegeix.
Per aquest
motiu, el Sindicat de Metges de Catalunya continua reclamant:
- Un
límit de 1.500 pacients per metge (en alguns Centres d'Atenció Primària,
el facultatiu suporta contingents de 3.000 pacients).
- Un temps mínim de 10 minuts per visita (la mitjana actual és de
5 minuts per visita).
- Un màxim de 25 consultes diàries per metge (en alguns Centres d'Atenció
Primària, s'estan programant fins a 60 visites diàries per metge).
- Un augment de la plantilla de metges de capçalera.
- Un accés directe a les proves diagnòstiques complementàries per
tal d'escurçar els temps dels processos patològics.
El
Sindicat de Metges de Catalunya aconsegueix que el MIR pugui lliurar després
d'una guàrdia (26.09.02)
La decisiva
actuació del Sindicat de Metges de Catalunya (SMC-CESM) ha obligat l'Institut
Català de la Salut (ICS) a rectificar i a reconèixer el dret del Metge
Intern Resident (MIR) a lliurar després d'una guàrdia.
En resposta a la reclamació presentada pel SMC-CESM el maig passat,
la gerent de l'ICS, Alícia Granados, ha dictat una resolució
en què declara nul·la la clàusula (3a f) del contracte que vincula el
MIR amb l'Administració, on consta textualment que "... la prestació
de serveis nocturns de presència física no implicarà la lliurança el
dia següent al de la seva realització".
La mesura s'aplica als contractes subscrits durant l'any 2002 i els
signats amb anterioritat ja que, segons la resolució, aquesta clàusula
"no s'ajustava a la normativa vigent". El SMC-CESM ha acollit amb satisfacció
la decisió presa per la gerència de l'ICS.
Per a l'advocat del sindicat, Josep Ramon Oncins, la resolució suposa
un avenç laboral molt important per al col·lectiu MIR de Catalunya ja
que "se li garanteix, adequadament, el seu nivell de formació i les
seves condicions de treball". "Treballar més de 24 hores seguides -afegeix-
era un risc tant per al metge com per al seu pacient".
En relació a la demanda judicial que va presentar el SMC-CESM el juliol
passat, en comprovar que la reclamació prèvia no prosperava, Oncins
afirma: "Després de la resolució de l'ICS, no hi ha raó objectiva per
tirar endavant el conflicte col·lectiu que vam plantejar perquè, al
final, l'Administració ens ha escoltat i ens ha donat la raó".
El
SMC-CEMS denuncia que l'ICS retalla les despeses sanitàries per assolir
el dèficit zero (25.09.02)
El Sindicat
de Metges de Catalunya (SMC-CESM) denuncia que l'Institut Català de
la Salut (ICS) està recomanant als serveis d'atenció primària de la
regió sanitària Costa de Ponent (Garraf, Anoia, Baix Llobregat i Alt
Penedès) que apliquin, "de manera immediata", un seguit de "mesures
dràstiques", entre altres no substituir els metges especialistes de
baixa fins després del primer mes d'absència, amb l'objectiu de retallar
despeses i d'assolir el dèficit zero a final d'any.
En una circular informativa
signada pel gerent d'àmbit, Fèlix Badia, s'insta les direccions
d'atenció primària de la zona a prendre "mesures dràstiques" per rebaixar
la factura de personal (capítol I) i de material (capítol II) i es reconeix
que aquestes portaran "molts maldecaps i molt enrenou". Badia afegeix
que aquesta és l'única forma de plantejar-ho ja que "hem de fer un Pla
de Viabilitat per arribar a tancar [l'any] sense dèficit".
Entre aquestes mesures, es demana no substituir el metge especialista
fins després del primer mes d'absència, ni que sigui per una baixa i,
fins i tot, es planteja la possibilitat de no suplir el metge rural;
no suplir les absències d'un dia; no augmentar l'Atenció Continuada;
no posar cap reforç dins el Pla Integral d'Urgències de Catalunya (PIUC)
-pla que s'activa en campanyes com la de la grip- o aturar les activitats
de formació mèdiques que precisin de substitucions.
El SMC-CESM desaprova aquest pla de xoc ja que considera que la política
sanitària de l'ICS no ha d'anteposar els criteris econòmics als assistencials,
si no vol perjudicar la qualitat del servei. El secretari de la divisió
d'Atenció Primària del sindicat, Francisco Ridao, afirma que s'ha de
donar una resposta real a la demanda sanitària i que aquest tipus de
mesures poden agreujar encara més el temps d'espera per a visites mèdiques
i per a proves complementàries, en una zona on la població ha augmentat
considerablement en els darrers anys.
Per aquest motiu, el Sindicat de Metges de Catalunya ha traslladat la
queixa a la mesa sectorial de Sanitat i ha exigit a l'ICS que rectifiqui
la seva decisió.
La regió Costa de Ponent aplega 52 Equips d'Atenció Primària (EAP),
65 Centres d'Atenció Primària (CAP), 9 Centres d'especialitats extrahospitalàries
i 8 Centres d'Atenció a la Dona, entre altres equipaments.
El
SMC-CESM presenta una demanda contra l'ICS reclamant que el MIR lliuri
després d'una guàrdia (22.07.02)
El Sindicat
de Metges de Catalunya (SMC-CESM) ha presentat, davant del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, una demanda de conflicte col·lectiu
contra l'Institut Català de la Salut (ICS), en què reclama que el Metge
Intern Resident (MIR) pugui lliurar després d'una guàrdia. El SMC-CESM
s'ha vist obligat a tramitar aquesta demanda judicial després que la
reclamació prèvia, presentada el passat mes de maig, no hagi prosperat.
El sindicat
exigeix a l'ICS que reconegui al metge resident el dret al descans de
12 hores entre el final de la jornada i el començament de la següent
i, per tant, a lliurar l'endemà d'haver fet una guàrdia nocturna de
presència física. En el contracte laboral que vincula el MIR amb l'ICS,
hi ha una clàusula (3a f) on consta textualment que "... la prestació
de serveis nocturns de presència física no implicarà la lliurança el
dia següent al de la seva realització." Per al SMC-CESM, aquesta clàusula
conculca greument el dret al descans entre jornades que està reconegut
a l'Estatut dels Treballadors (art.34.3), el qual és d'aplicació al
metge resident.
Per aquest
motiu, el sindicat demana que els 2.000 MIR que treballen, actualment,
en centres assistencials de l'ICS puguin lliurar després d'una guàrdia
i que es declari nul·la la clàusula contractual que els nega el dret
a aquest descans.
Antecedents
A
l'Estat espanyol, el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia ja va
reconèixer, l'abril de 2000, el dret del MIR al descans mínim de 12
hores entre jornades i, consegüentment, a lliurar l'endemà d'haver treballat
una guàrdia. Aquesta sentència (núm. 1357) va ser ratificada posteriorment
pel Tribunal Suprem.
El
Suprem confirma que la jornada màxima d'un metge de primària reformada
a Catalunya és de 48 hores setmanals (09.07.02)
El Tribunal
Suprem considera que la jornada màxima d'un metge que treballa en un
Centre d'Atenció Primària (CAP) de l'Institut Català de la Salut (ICS)
és de 48 hores setmanals, incloses les hores d'atenció continuada (guàrdies),
d'acord amb la normativa europea.
El Suprem
ha desestimat el recurs presentat pel Sindicat de Metges de Catalunya
(SMC-CESM) contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) que denegava la petició sindical de limitar la jornada
setmanal a 36 hores.
Els magistrats
han argumentat que la jornada actual de 36 hores, recollida en la llei
de funcionament i d'organització dels equips assistencials de primària,
no té caràcter de màxim, sinó que el límit el marca la directiva comunitària
93/104 en 48 hores setmanals.
Tot i que
el Tribunal Suprem ha desestimat la demanda del sindicat, el secretari
general del SMC-CESM, Patricio Martínez, considera que la resolució
judicial "és un pas endavant molt important, ja que per primer
cop un jutge limita la jornada laboral màxima d'un metge d'atenció primària
a Catalunya". Martínez insta l'ICS a incorporar els mecanismes adients
perquè es respecti el dret del professional sanitari a no superar les
48 hores setmanals.
Actualment,
un facultatiu d'un CAP pot arribar a treballar més de 60 hores setmanals
ja que, a les 36 hores de la seva jornada habitual, s'hi poden sumar,
en alguns casos, més de 30 hores setmanals de guàrdies obligatòries
"per necessitats del servei". Aquesta circumstància es dóna perquè els
facultatius estatutaris (en aquest cas, els metges de la primària reformada)
no tenen establert per llei una jornada laboral màxima.
A partir
d'ara, aquesta sentencia del Tribunal Suprem obre la possibilitat de
reclamar el dret a no treballar més de 48 hores setmanals, incloses
les hores de guàrdia. L'assessoria jurídica del SMC-CESM, que disposa
de delegacions territorials a Girona, Lleida
i Tarragona, tramitarà qualsevol reclamació en aquest sentit.
Els
metges generals es podrien examinar el proper 19 i 26 d'octubre per
obtenir el títol de MFiC (02.07.02)
La primera
convocatòria de l'examen per obtenir el títol de Medicina Familiar i
Comunitària (MFiC), adreçada als metges generals que es van acollir
a la via del Reial Decret 1753/1998 del Boletín Oficial del Estado
(BOE), podria ser el proper 19 i 26 d'octubre. Aquestes dates són encara
provisionals a falta de l'aprovació definitiva i de la seva posterior
publicació al BOE, però ja es van donar a conèixer durant una reunió
de la Comissió Mixta de Seguiment del procés de consolidació d'ocupació
que va tenir lloc, la setmana passada, a Madrid. El Servei Català de
la Salut (SCS) organitzarà, a instàncies del Ministeri de Sanitat, l'examen
-Avaluació de la Competència Objectiva i Estructurada (ACOE)- que es
farà a Catalunya. L'altra prova es farà a Madrid. Els metges,
que s'hagin d'examinar, rebran primer una resolució ministerial d'admissió
i, posteriorment, la convocatòria amb les dates oficials.
El
SMC-CESM exigeix que es limiti el número de pacients assignats a cada
metge d'atenció primària (18.06.02)
El Sindicat
de Metges de Catalunya (SMC-CESM) exigeix a l'Institut Català de la
Salut (ICS) que limiti el número de pacients assignats a cada metge
d'atenció primària. El sindicat considera que la massificació que pateixen
alguns centres assistencials es pot agreujar amb la posada en marxa
del programa de lliure elecció de facultatiu i de centre presentat,
recentment, pel conseller de Sanitat, Eduard Rius. Actualment, Catalunya
no té regulat un màxim de pacients per metge i això provoca que alguns
facultatius de primària, sobretot en àrees metropolitanes, tinguin assignats
gairebé 3.000 pacients, quan el contingent recomanat és de 1.500 pacients
per metge.
El secretari de la divisió d'Atenció Primària, Francisco Ridao, considera
que aquesta situació pot empitjorar, si Sanitat no estableix uns límits.
"Nosaltres mai no hem estat ni estarem en contra de la lliure elecció
de metge i de centre, al contrari, en som partidaris. Ara bé, si no
es regula el contingent de pacients per facultatiu, seguirem posant
en perill la qualitat assistencial".
Amb les condicions actuals, un metge de primària pot arribar a tenir
60 consultes programades per dia, amb una durada mitjana de 5 minuts
per visita. "Per donar una atenció de qualitat -explica Ridao- un metge
de primària no hauria de superar les 25 visites diàries i amb un temps
mínim de 10 minuts per consulta. Si no és així, ens veurem abocats a
seguir erosionant i deshumanitzant l'acte mèdic". Per aquest motiu,
un cop més, el SMC-CESM insta l'ICS a posar límit al número de pacients
per metge i, consegüentment, a incrementar la plantilla de facultatius
de primària per redistribuir millor el contingent de cartilles.
El
SMC-CESM reclama a l'ICS que el MIR de família lliuri després de la
guàrdia (03.05.02)
El Sindicat
de Metges de Catalunya (SMC-CESM) ha presentat una reclamació prèvia
a la via contenciós-laboral contra l'Institut Català de la Salut (ICS)
perquè reconegui el dret del Metge Intern Resident (MIR) de Medicina
Familiar i Comunitària a lliurar després d'una guàrdia. En el contracte
laboral que vincula el MIR amb l'ICS, hi ha una clàusula (3a f) on s'especifica
que "la prestació de serveis nocturns de presència física no implica
la lliurança el dia següent al de la seva realització". Per al SMC-CESM,
aquesta clàusula conculca greument el dret al descans entre jornades
prevista a l'Estatut dels Treballadors (art. 34.3), el qual també
és d'aplicació al metge resident. Per aquest motiu, el sindicat exigeix
a l'ICS que reconegui el dret al descans de 12 hores entre el final
de la jornada laboral i el començament de la següent i, per tant, a
lliurar l'endemà d'una guàrdia nocturna de presència física. A més,
reclama que es declari nul·la la clàusula contractual que nega aquest
descans. El SMC-CESM, que actua coordinadament amb la vocalia de metges
residents de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària
(SCMFiC), no descarta que, en les properes setmanes, la resta del col·lectiu
MIR se sumi a la iniciativa.
L'ICS
convoca 236 places de facultatiu d'atenció primària en la P-2002 (12.04.02)
L'Institut Català de la Salut (ICS) ha convocat 407 places d'atenció
primària en la P-2002, de les quals 236 corresponen a places de facultatiu.
Segons la resolució publicada
al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), núm. 3614, del
12 d'abril de 2002, les sol·licituds per accedir al concurs-oposició
poden presentar-se des del 13 d'abril fins al proper 13 de maig. Amb
l'objectiu de facilitar la preparació als metges de família que es presentin
a la convocatòria, el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC-CESM) ha
organitzat un curs d'autoavaluació, via internet, en medicina familiar
i comunitària que començarà el 2 de maig. Per a més informació, podeu
accedir des d'aquí
al web del curs o posar-vos en contacte amb els seus responsables a
través del correu electrònic següent: familia@smetgesc.org.
Nova
edició del curs de perfeccionament per a l'obtenció del títol d'especialista
en Medicina Familiar i Comunitària, via decret del BOE de 1989 (03.04.02)
Representants
de l'Institut d'Estudis de la Salut (IES), entitat depenent del Departament
de Sanitat, han fet saber al Sindicat de Metges de Catalunya (SMC-CESM)
que enguany té previst reiniciar el curs de perfeccionament per a l'obtenció
del títol d'especialista en Medicina Familiar i Comunitària (via decret
del BOE de 1989). Segons l'IES, aquesta serà la darrera edició del curs
que començarà el setembre de 2002 i finalitzarà el juliol de 2003. En
aquest nou procés, l'obtenció del títol restarà supeditada a la realització
d'un curs autoformatiu tutoritzat de nou mesos de durada i a la superació
de les avaluacions corresponents. El sotsdirector general de l'IES,
Josep M. Martínez, i el president de la comissió autonòmica del curs,
A. Martín Zurro, s'han compromès a distribuir les tutories territorialment
per apropar l'atenció a l'alumnat. Aquí
podeu trobar més informació sobre el curs i la butlleta d'inscripció
que haureu de fer arribar a la comissió, per correu ordinari, abans
del proper 15 d'abril. La nova edició del curs, adreçada a un miler
de metges generalistes, arriba amb 14 anys de retard. L'any 1989 Sanitat
va obrir aquesta via per a l'obtenció del títol, però problemes pressupostaris
van obligar a interrompre la primera edició del curs quan només hi havien
accedit un centenar de facultatius. Malgrat la tardança, ara sembla
que el departament sí té la voluntat de resoldre la situació.
Un
certificat de l'ABS permet desgravar les despeses de desplaçament per
atencions domiciliàries (15.03.02)
El Tribunal
Econòmic-Administratiu de Catalunya ha donat la raó al Sindicat de Metges
de Catalunya (SMC-CESM) en eximir de gravamen en l'Impost de la Renda
sobre les Persones Físiques (IRPF) les despeses de desplaçament d'un
metge de primària de Lleida, després de justificar-les amb un certificat
de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS). L'assessoria jurídica del SMC-CESM
va presentar un document en què el director de l'ABS certificava que
el facultatiu feia una mitjana de 1.550 quilòmetres al mes en desplaçaments
per atencions domiciliàries dins la seva àrea de salut (un total de
17.050 quilòmetres anuals, si es descompta un mes de vacances). El tribunal
ha acceptat aquest justificant i ha decidit excloure de gravamen la
quantitat resultant de multiplicar el número de quilòmetres recorreguts
per 0,17 euros, tal com determina el reglament de l'IRPF (article 8.A.2).
Aquest articulat indica que estan exempts de gravamen les quantitats
destinades a compensar les despeses de locomoció del treballador que
es desplaci fora del seu centre de treball per realitzar la seva activitat,
sempre que es justifiquin. Si s'utilitzen mitjans de transport públic,
el treballador (en aquest cas el metge) haurà de justificar l'import
de la despesa mitjançant factura o document equivalent i si es desplaça
en transport privat, aquest haurà d'aportar un justificant de l'entitat
pagadora que acrediti el quilometratge realitzat. Així, podrà desgravar
la quantitat que resulti de computar 0,17 euros per quilòmetre recorregut,
més les despeses de peatge i d'aparcament si estan justificades. A partir
d'aquesta sentència, el Sindicat de Metges de Catalunya exigeix a l'Institut
Català de la Salut (ICS) que habiliti un sistema a través del qual el
metge pugui certificar el quilometratge fet per atencions domiciliàries.
Francesc
Pérez i Francisco Ridao, elegits president i secretari de la divisió
d'Atenció Primària, respectivament (11.01.02)
La candidatura
encapçalada per Francesc Pérez, metge del CAP de Premià de Mar, i Francisco
Ridao, metge de l'ABS de Sant Just Desvern, s'ha proclamat guanyadora
de les eleccions a la divisió d'Atenció Primària del Sindicat de Metges
de Catalunya (SMC-CESM) en no presentar-se cap altra llista alternativa
-segons els estatuts del sindicat, si es presenta una única candidatura,
aquesta es proclama guanyadora sense necessitat de fer votacions-. Pérez
i Ridao ocuparan els càrrecs de president i de secretari de la divisió,
respectivament.
President: Francesc Pérez (repeteix en el càrrec)
Secretari: Francisco Ridao (substitueix a Lluís Bagán)
Vocals: Dolors Bou, Montserrat Argemí, Francesc Pou, Albert Gardella,
Antoni Gallego, Carmina Bentué, Xavier Targa, Luís Pardos, Joaquim Montolio
i Baltasar Rull.
L'ICS
convocarà enguany 407 places d'atenció primària (02.01.02)
L'Institut
Català de la Salut (ICS) preveu convocar 407 places d'atenció primària
l'any 2002, de les quals 236 corresponen a places de facultatiu, segons
ha pogut saber el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC-CESM). La P-2002,
nom amb què es coneix aquesta convocatòria, es publicarà properament
al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), però ja se'n
sap la distribució de places per estaments:
